Haruki Murakami: Tokyo Blues (Norwegian Wood)
L’obra de Haruki Murakami es caracteritza per la seva capacitat d’explorar les complexitats emocionals dels seus personatges, sovint a través d’històries que barregen realitat i fantasia. En el cas de Tokyo Blues (Norwegian Wood en el títol original), però, Murakami s’allunya dels elements sobrenaturals que marquen gran part de la seva obra i presenta una història més realista, íntima i nostàlgica.
La novel·la, publicada el 1987, gira al voltant de Toru Watanabe, un home de trenta-set anys que recorda els seus anys de joventut a la Tòquio dels anys 60. La història és un viatge al passat, marcat per la pèrdua, l’amor i la recerca d’identitat. Toru rememora la seva relació amb dues dones molt diferents: Naoko, una noia fràgil i introspectiva amb qui comparteix el dolor d’haver perdut un amic en comú, i Midori, vibrant i desimbolta, que representa una manera més optimista i impulsiva d’enfrontar-se a la vida.
La trama de Tokyo Blues és aparentment senzilla, centrada en les relacions humanes i els reptes emocionals que comporten. A través de Toru, Murakami explora temes universals com el dol, la solitud, la sexualitat i la tensió entre el passat i el futur. La novel·la captura amb sensibilitat l’angoixa de la joventut, l’aïllament que sovint acompanya el creixement personal i la fragilitat de les connexions humanes.
Un dels elements més destacats de l’obra és el seu to melancòlic, reforçat per l’ús constant de la música com a fil conductor. La cançó Norwegian Wood dels Beatles, que dóna títol al llibre, és un símbol de la nostàlgia i el desig de recuperar moments perduts. La música, com les paraules de Murakami, crea una atmosfera que transporta el lector a un espai emocional profundament introspectiu.
Amb Tokyo Blues, Haruki Murakami va aconseguir captivar un públic immens, convertint la novel·la en un fenomen literari que va traspassar fronteres. Tot i la seva senzillesa aparent, el llibre té una profunditat que reflecteix la complexitat de l’experiència humana, fent que la història de Toru i les seves relacions romanguin inesborrables en la memòria del lector. Aquesta obra marca un punt d’inflexió en la carrera de Murakami, consolidant-lo com un dels autors més influents de la literatura contemporània.
Fragment:
“Aunque, si me tomo el tiempo suficiente, puedo revivir su imagen. Sus manos pequeñas y frías, su pelo liso, tan bonito y agradable al tacto; los lóbulos de sus orejas, suaves y carnosos, y el lunar que tenía debajo; el elegante abrigo de piel de camello que solía llevar en invierno; su costumbre de mirar fijamente a los ojos cuando hacía una pregunta; el ligero temblor que, por una u otra razón, vibraba en su voz (como si estuviera hablando en lo alto de una colina barrida por un fuerte viento). Al sobreponer estas imágenes, su rostro emerge de repente. Primero se dibuja su perfil. Tal vez porque Naoko y yo solíamos andar el uno al lado del otro. Por eso el perfil es lo que primero emerge en mi recuerdo. Después ella se vuelve hacia mí, me sonríe, ladea la cabeza, me habla y me mira fijamente a los ojos. Tal vez esperaba ver en ellos el rastro de un pececillo que cruzaba, veloz como una centella, el fondo de un manantial de aguas cristalinas.