John Kennedy Toole: La Conjura dels Enzes

 

 

John Kennedy Toole és conegut sobretot per la seva novel·la La conjura dels enzes, una obra que es va publicar pòstumament el 1980 i que ràpidament es va convertir en un clàssic de la literatura nord-americana. La història al voltant de l’obra és tan fascinant com el llibre mateix: Toole va escriure la novel·la durant els anys 60, però després de múltiples rebutjos editorials, es va suïcidar el 1969. La seva mare, decidida a donar a conèixer l’obra del seu fill, va insistir fins a aconseguir que l’editorial Louisiana State University Press la publiqués, cosa que va passar més d’una dècada després de la seva mort. L’èxit va ser immediat, i el llibre va guanyar el Premi Pulitzer de Ficció l’any següent.

La conjura dels enzes és una sàtira brillant ambientada a Nova Orleans, una ciutat que gairebé es converteix en un personatge més de la història. El protagonista és Ignatius J. Reilly, un home grotesc i excèntric que, als seus trenta anys, viu amb la seva mare i es resisteix a les normes i valors de la societat moderna. Ignatius és intel·lectual, però també despectiu, gandul i enormement contradictori. Convençut que el món està en decadència, rebutja qualsevol intent d’adaptar-se a la realitat que l’envolta. Tot i això, el seu estil de vida es veu alterat quan, per circumstàncies econòmiques, es veu obligat a buscar feina, cosa que el porta a una sèrie d’aventures absurdes i situacions surrealistes.

La novel·la destaca per la seva ironia, el seu humor negre i els seus personatges secundaris memorables, cadascun amb les seves pròpies peculiaritats i conflictes. A través de la figura d’Ignatius i del seu rebuig a tot allò convencional, Toole fa una crítica ferotge de la societat nord-americana de mitjans del segle XX, ridiculitzant les seves institucions, valors i hipocresies.

El llenguatge de la novel·la és viu i vibrant, ple d’un argot ric que captura l’essència de Nova Orleans i li dóna un aire únic. Al mateix temps, la trama, que barreja elements de comèdia i tragèdia, reflexiona sobre temes profunds com l’aïllament, la insatisfacció personal i la lluita per trobar un lloc en un món que sembla absurd.

La conjura dels enzes és una obra que combina la comicitat amb una visió agredolça de la condició humana. És alhora hilarant i profundament commovedora, i la seva capacitat de fer reflexionar el lector mentre el fa riure és un dels motius pels quals continua sent tan celebrada. Ignatius J. Reilly, amb el seu caràcter desmesurat i la seva filosofia particular, s’ha convertit en un dels personatges més inesborrables de la literatura.

 

 

 

Fragment:

 

“—Oh, nunca sospeché que fueses una persona tan divertida. Estuviste tan antipático en aquel bar pringoso y horrible.

—Mi personalidad tiene muchas facetas.

—Me asombras —el joven miró detenidamente el atuendo de Ignatius—. Pensar que te dejan andar suelto por ahí. En cierto modo, te respeto.

—Muchísimas gracias —el tono de Ignatius era suave, complacido—. La mayoría de los necios no entienden mi visión del mundo en absoluto.

—Me lo imagino, me lo imagino.

—Sospecho que bajo tu fachada ofensiva y vulgarmente afeminada, puede haber una especie de alma. ¿Has leído suficientemente a Boecio?

—¿A quién? Oh, Dios mío, no. Yo no leo siquiera los periódicos.